MARÇAL FONT (Badalona, 1980)
Marçal Font i
Espí és llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de
Barcelona; amb posterioritat ha cursat postgraus sobre el treball amb
manuscrits medievals i del Segle d'Or al CSIC de Madrid. En l'àmbit de les
lletres té treballs com a traductor de novel·la, assaig i poesia i és coautor, per
l'Editorial Libros del Silencio, de l'antologia de textos clàssics sobre l'amor
als llibres Libropesía y otras adicciones.
Actualment regenta la
Llibreria Fènix de llibres de segona mà a la seva ciutat
natal, on organitza recitals de poesia regularment. La seva obra literària s'ha
publicat en diverses revistes, com la Revista de Erudición, Crítica de Castalia, Paralelo
Sur, Iguazú o IDIOT (Eslovènia), entre d'altres, i ha
guanyat algun premi literari menor.
D’àmbit filològic
té treballs publicats a la revista Manuscrit
Cao de la
Biblioteca Nacional d’Espanya i al Boletín Gómez de la
Serna. La seva experiència sobre els escenaris és extensa i
variada, del cant líric, al teatre i la poesia, passant per la dansa. Ha actuat
en locals okupats, centres cívics i esglésies de barri, en una òpera al Gran
Teatre del Liceu o en recitals de poesia al Sziget Festival d'Hongria.
Actualment forma part del grup Quebrantaversos, que organitza recitals oberts
de poesia a Barcelona. Ha estat campió d'Espanya del Poetry Slam el 2011, de
Catalunya el 2010 i 2011 i semifinalista mundial el 2012.

És novel·lista i periodista. Fins fa
relativament poc insistien en etiquetar-lo com a agitador cultural perquè també
gestionava la caòtica discogràfica de petits grans vinils Doble Vida Discos amb
alguns amics, produïa fanzíns i organitzava clubs cinefilomusicals a la seva
ciutat (de Our Favourite Club a Cinema Low Cost), entre d'altres obsessions.
Actualment col·labora a El
País i Fotogramas, també en
diverses ràdios i imparteix classes sobre literatura i periodisme creatiu a la Universitat Autònoma
de Barcelona (UAB). Ha publicat les novel·les Hilo Musical (Alpha Decay, 2010)
i La
cápsula del tiempo (Blackie Books, 2012). També ha participat en
llibres col·lectius d'assaig com Una risa nueva (Nausicaa, 2010) i CT o
la Cultura de
la Transición
(Debolsillo, 2012), entre d'altres.
JUAN SOTO IVARS
(Águilas, 1985)
És escriptor i
periodista. Autor de les novel·les Ajedrez
para un detective novato (Premio Ateneo Joven de Sevilla de
Novela 2013), Siberia (El olivo azul y Sigueleyendo, Premio Tormenta al
millor autor revelació de 2012) i La conjetura de Perelman (Edicions
B, 2011).
Ha editat
l'antologia Mi madre es un pez (Libros del Silencio, 2011, amb Sergi
Bellver), va coordinar i va participar en l'antologia de relats Sobre
tierra plana (Gens ediciones, 2008) i en l'actualitat prepara
diversos projectes editorials. Porta la secció “España is not Spain” a El Confidencial, i té un altre espai
d'entrevistes, “¿Puedo tratarle de
usted?”, a la revista Primera Línea.
Ha escrit a Yorokobu, Vice, Ling, Madriz, El Confidencial, Primera
Línea, Revista Tiempo, Revista de Letras, Culturamas, Microrrevista...
Va dirigir durant dos anys El Crítico,
butlletí d'assaig literari creat per Juan Carlos Suñén i actualment es dedica a
l’anticrítica literària.